En un món de constants i ràpids canvis, saber adaptar-se és fonamental. Això s’aplica a qualsevol persona, però també a les empreses i negocis que tracten de tirar endavant en un entorn canviant. Més ara, quan la pandèmia ha portat nous canvis, a més d’una crisi econòmica que obliga a redefinir-se i anticipar-se a noves situacions.

Una manera de fer front a aquesta situació és a través del Design Thinking, una metodologia per a resoldre creativament els problemes i noves necessitats, que se centra en les necessitats de les persones. El Design Thinking pot aplicar-se a qualsevol tipus d’empresa o negoci, i pot ajudar a conèixer què és el que realment necessita cada client, què és el que valora o fins i tot què és el que no li agrada.

Què és el Design Thinking?

En paraules de Matilde Martínez Casanovas, doctora en Creativitat, Innovació i Aprenentatge i experta en el desenvolupament de la creativitat i la innovació en les organitzacions, el Design Thinking és un procés per a la resolució creativa de problemes. “És molt interessant, perquè comença amb les persones i les seves necessitats”, assegura.

El procés del Design Thinking implica cinc passos: empatitzar, definir, idear, crear prototips i testar. Aquests passos no segueixen un procés lineal, sinó que en qualsevol moment es pot avançar o tornar enrere en alguna de les fases.

El primer pas consisteix a empatitzar amb el client. “Cal observar-los, entendre’ls i intentar sentir el que ells senten. A continuació podrem seleccionar quines necessitats concretes els hem de solucionar i haurem de definir molt bé el problema a solucionar. Com deia la nostra professora de matemàtiques: defineix bé el problema i ja tindràs la meitat de la solució”, explica Martínez.

Així s’arriba a la fase de la ideació, un dels “moments més atractius del mètode, l’eclosió creativa per a generar idees”. A continuació, cal convertir les millors idees en dissenys reals que les persones puguin veure, tocar i amb les quals puguin interactuar, es tracta de prototipar les millors idees. Finalment, toca testar el prototip amb els nostres clients, deixar que experimentin i així poder decidir si iterem en alguns dels passos o donem per finalitzat el disseny.

El Design Thinking “ve a ser una lent a través de la qual podem observar les tendències de la societat, detectar les seves necessitats i, finalment, solucionar-les. Es tracta, per tant, d’una metodologia que, mitjançant la sensibilitat del dissenyador i els seus diferents i múltiples tècniques de resolució de problemes, és capaç de satisfer les necessitats de les persones d’una forma tecnològicament factible i comercialment viable”.

Innovar en el comerç local

El Design Thinking pot aplicar-se a qualsevol sector, inclòs el del comerç local. En aquest cas, dota als comerciants d’eines i coneixements perquè es puguin enfortir per si mateixos.

Segons Matilde Martínez Casanovas, el primer que han de fer els comerciants “és definir les necessitats i problemes dels seus clients centrant-se en la persona i no en el producte, per a poder acabar oferint, mitjançant aquesta metodologia, solucions a aquestes problemàtiques de forma enfocada i poder prendre decisions de manera intel·ligent”.

Això és precisament el que han fet els comerciants que han participat en la formació específica per a comerç local realitzada recentment. En aquesta formació, explica l’experta del TecnoCampus Màrian Buil, doctora en Economia, van sorgir algunes iniciatives molt interessants. Per exemple, es va proposar el ‘Magic Mirror’, uns miralls intel·ligents situats a les botigues que es connecten mitjançant un dependent virtual -prèviament configurat- amb els joves compradors. Aquest dependent coneix totes les seves necessitats i l’assessora d’aquells productes i serveis que responen al seu estil de vida.

Una altra de les solucions proposades va ser el ‘Paquet Ca’, que consisteix en un servei de lliurament a domicili de les compres realitzades en el comerç local realitzat per joves que adopten un gos en la gossera. Pel servei a domicili el jove obté un val de descompte per a realitzar noves compres en el comerç local.

Roser Moré, presidenta de la FAGEM, es mostra molt satisfeta “d’haver fet possible aquest curs tan interessant, ja que el comerç ha de fer front a molts canvis i són els propis comerciants que han d’impulsar-los”. La FAGEM ha liderat aquest projecte juntament amb la Cambra Maresme buscant finançament i empreses participants.

Després de la formació dirigida al comerç local, es prepara un nou curs enfocat a Recursos Humans. Segons explica Buil, “una de les preguntes més freqüents en entorns empresarials és com aconseguir més i millors idees, com impulsar la creativitat dels treballadors”. Ja que les empreses detecten que “ja no val pensar ‘per a’ el client, hem de conèixer les seves circumstàncies, els contextos, posar-nos en la seva pell, perquè, des d’aquí, puguem treballar ‘amb’ el client. Només d’aquesta manera podrem aportar un valor essencial. Un dels mètodes clau per a poder aportar aquest tipus de creativitat és el Design Thinking”.

Buil considera que és important que els responsables de gestió de les persones i recursos humans de les organitzacions pensin en la impartició de cursos de Design Thinking per a tot el personal de les seves organitzacions perquè ens permet alinear l’experiència del client amb la de l’empleat, així com anar més enllà de la creació de programes i processos per a passar a dissenyar experiències significatives, atractives i agradables.

Font: LaVanguardia