L’última fase de la nova reforma laboral entra en vigor aquest 31 de març. Dissenyada per reduir l’elevada temporalitat en el mercat laboral espanyol -la més elevada de la UE-, aquest dijous comencen a operar els nous formats de contractació. També s’endureixen les sancions d’Inspecció de Treball en cas de frau. Tot això coincideix amb la finalització dels ERTO per la covid, que empenyen a les companyies cap a nous models consensuats entre el Govern, la patronal i els sindicats.«Ens hem inflat a enviar circulars. Hi ha molta incertesa entre les empreses», explica la portaveu del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, Aurora Rodés. «Estem rebent moltes consultes, moltes companyies no tenen clar com adaptar els contractes i l’increment de les sancions preocupa molt», coincideix el director de relacions laborals de Foment del Treball, Javier Ibars. Tota transició incorpora elements d’incertesa i la primera reforma laboral que reestructura la contractació temporal des del 1984 no ha estat menys.
La principal novetat és que el contracte d’obra i servei, que fins ara representava el 40% de la contractació temporal a Espanya, desapareix i les empreses hauran de derivar tot aquest flux de contractació cap a altres formats. «Davant del dubte, fix discontinu», és la instrucció que es dona des del col·legi dels gestors als seus associats. Aquest model consisteix en un contracte indefinit, però amb el qual l’empleat només treballa quan l’empresa el crida davant un pic de feina. Fins ara era un clàssic als hotels, que funcionaven durant l’any amb una plantilla mínima i després en campanyes ampliava plantilla cridant a files als fixos discontinus. «És una norma que reforça molt la causalitat. El fix discontinu guanyarà pes, però no tot ha d’anar aquí», apunta el director de l’Adecco Group Institute, Javier Blasco. En aquest sentit, una altra novetat és que les empreses de treball temporal (ETT) podran fer fixos discontinu per a la posada a disposició, cosa que abans no podien fer.
D’altra banda, el catàleg de contractes temporals queda definit de la següent manera: es manté el contracte per cobrir baixes i s’incorporen dos tipus de contractes temporals, un per causes imprevistes, que permeten signar a algú per un temps no superior de sis mesos, i un altre per causes imprevistes, que no pot allargar-se més de 90 dies consecutius, pensats, per exemple, per a les campanyes de rebaixes del comerç.
Al mateix moment, si bé les noves modalitats d’ERTO porten formalment en vigor des de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de la reforma, el 31 de març venç l’última i definitiva pròrroga d’aquests expedients per covid, en els quals segueixen inclosos uns 102.384 treballadors suspesos, segons les últimes dades de la Seguretat Social. Quan els ERTO acabin, les companyies que continuïn precisant d’expedients per a ajustar les seves plantilles podran accedir a les modalitats de la reforma laboral; ja siguin els ERTO per causes productives o organitzatives, els de força major (que sumen els supòsits sanitaris) o el nou Mecanisme XARXA, per al qual el Govern preveu obrir ajudes extraordinàries en el Consell de Ministres de demà.
Font: Diari de Girona
