L’avantprojecte de llei per a empreses innovadores pretén donar-li a Espanya els avantatges d’altres Estats.

“Si falla el pla A, recorda que existeixen 26 lletres més”. Molts emprenedors tenen al cap aquest tipus de missatges d’ànim durant el llarg i complicat ascens al cim professional. Un camí que a Espanya presenta corbes i retrets particulars per la poca capacitat innovadora del seu teixit en comparació altres economies avançades. En el pla administratiu, les empreses de nova creació més trencadores es mouen en terreny pantanós: altres territoris premien millor l’atracció de talent i capital, des d’Israel al Regne Unit amb el seu famós règim SIS (Seed Enterprise Investment Scheme). Però el món gira i els desavantatges d’antany poden retallar-se en el 2022, quan s’espera que entri en vigor la batejada com a Llei de start-ups, que ara com ara és només un avantprojecte que inicia el seu tràmit parlamentari.

L’Alt Comissionat d’Espanya Nació Emprenedora, Francisco Polo, no té cap dubte que la norma, unida a l’Estratègia Espanya Nació Emprenedora presentada a principis d’enguany, funcionarà, i descriu el projecte com una de les palanques per al tan desitjat canvi de model productiu. “Està demostrat que l’emprenedoria innovadora genera els majors retorns de productivitat en el curt termini”. Parla d’empreses dinàmiques, d’ocupació de qualitat remunerat amb 60.000 euros de mitja, i de companyies que reclamen una atenció específica que fins ara no havien rebut. “Una start-up és nítidament diferent de qualsevol altra empresa. Assumeix riscos notablement més importants i no té sistemes de finançament tradicionals. Per això era necessari un marc normatiu, per actuar sobre aquests dos elements: l’atracció, retenció del talent i atracció de capitals”.

El projecte defineix una start-up com una empresa de cinc anys d’edat o menys (7 anys en el cas de companyies de biotecnologia, energia, industrials i altres sectors estratègics) que no cotitzi en Borsa, ni distribueixi beneficis, i que no tingui una facturació superior a 5 milions. En la definició del concepte de start-up ens hem basat amb el que diuen els països del nostre entorn, un concepte que definís la start-up però que fora prou flexible com perquè totes aquelles que ho són poguessin entrar”.

Francisco Polo, Alt Comissionat per a Espanya Nació Emprenedora i Laura Enrech
L’Empresa Nacional d’Innovació SME (Enisa) serà la que doni el carnet d’empreses innovadores als qui vulguin acollir-se als avantatges fiscals. La constitució d’una empresa promet ser més àgil i barata (sense cost de notaris i registradors), tant per a espanyols com estrangers (no és obligatori obtenir el NIE per als inversors no residents; s’exigeix només que tant ells com els seus representants tinguin un número d’identificació fiscal (NIF). I els avantatges fiscals seran evidents. Un tipus del 15% en l’impost de societats, reducció d’impost sobre la renda de no residents durant quatre anys o ajornament de pagament del deute tributari sense interessos ni garanties.

Per a Polo, “en termes d’atracció de talent és una llei revolucionària, pugem a un nou nivell per a competir en igualtat amb països del nostre entorn”. L’ús de stock options com a forma de retribució es fa més atractiu (s’eleva la seva exempció fiscal de 12.000 a 50.000 euros anuals i es permet acumular fins a 500.000 euros en exempcions en 10 anys). A més, es retarda la seva tributació al moment en què les opcions sobre accions es facin líquides, “la qual cosa ve a respondre a una demanda del sector”, valora Aquilí Peña, president de Ascri (Associació Espanyola de Capital, Creixement i Inversió), “perquè abans calia pagar en rebre-les, la qual cosa no tenia sentit”. Per comparar, al Regne Unit es permet una exempció de fins a 250.000 lliures en tres anys.

També hi ha canvis en el tractament dels visats i el règim de impatriados. Els anomenats “nòmades digitals” ho tindran més fàcil per a aterrar a Espanya. Les persones en teletreball desplaçades temporalment a territori espanyol i els seus familiars podran accedir a un visat especial de fins a cinc anys. Així mateix, s’afavoreix el retorn del talent en rebaixar a 5 anys la no residència prèvia a Espanya per a accedir a aquest règim especial.

Inversors

Quant als inversors, per primera vegada es regula la figura jurídica del carried interest (en alguns llocs, com Bizkaia, ja hi ha normes en aquest sentit), alguna cosa que María Benjumea, fundadora del Spain Startup & Investor Summit, creu que afegeix un altre element “molt positiu” al paquet d’incentius. Es tradueix en què s’estableix règim per a les retribucions percebudes pels gestors de determinats fons de capital de risc. I quant als inversors internacionals, portes obertes a les deduccions: d’un 50% sobre les seves aportacions fins a 100.000 euros, amb la novetat que els fundadors de les empreses també poden aplicar-se aquests avantatges. Hi ha més coses menors, com que es lliura a l’empresa d’estar en causa de dissolució quan les pèrdues deixin reduït el seu patrimoni net a menys de la meitat del capital social, “sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs, fins que no hagin transcorregut tres anys des de la seva constitució”.

També hi ha coses millorables. Una de les crítiques més escoltades sobre el text és que presumeixi d’una rebaixa de l’impost de societats que no beneficiarà a moltes empreses, perquè la majoria donarà pèrdues en els seus primers anys de vida. Per a Polo, l’armadura de la norma donarà aquesta empenta “perquè arribin al break even o generin beneficis molt abans, i aquí sí que la reducció al 15% cobra més sentit”. Afegit a això esmenta la creació de sandboxes (llicències de proves com les que s’utilitzen per a les fintech), que evitaran “moltes de les friccions que es donen en la col·laboració amb administracions públiques”.

“S’ha fet un pas de gegant, que s’hagi escoltat el sector en la consulta pública és molt a tenir en compte”, resumeix Benjumea. Per exemple, en qüestions com el fracàs: en l’esborrany inicial no es permetia que un emprenedor s’acollís per segona vegada al règim de start-ups si havia fracassat una primera. Ara sí.

El president de Ascri valora positivament les iniciatives mancant conèixer el text complet, perquè fins ara el país s’havia quedat molt enrere en el seu atractiu per a captar inversions.

Font: El país